La xarxa de relacions durant aquest període fou amplíssima. Amb el grup del Mall hi hagué una forta relació, especialment amb Ramon Pinyol i Maria Mercè Marçal. També escriví per a les exposicions d’artistes compromesos joves. A poc a poc Brossa es convertia en el referent més clarivident de l’art compromès d’avantguarda. Fins i tot en la literatura, era cridat al Price dels Poetes l’any 1970 o al Gespa-Price fet a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975. També foren anys d’organització de les forces catalanistes i d’esquerra. Brossa participà en esdeveniments com ara la tancada a Montserrat i la seva poesia es féu ressò de tots els esdeveniments polítics del país. El 1979 recollí una sèrie de poemes censurats i d’altres que mai no havia publicat en una antologia ben particular, Antologia de poemes de revolta, un compendi de poemes reivindicatius, en una línia molt diferent de l’anomenada poesia social. Tanmateix el compromís anà més enllà fins al punt de deixar el seu estudi de Balmes a militants comunistes en les èpoques de finals dels seixanta i primers anys dels setanta.

Quant a la vida personal, els setanta representaren un gran canvi per a Brossa, ja que per primera vegada inicià una vida en comú amb una parella. L’any 1972 Pepa Llopis, una amiga del poeta i antiga companya sentimental de Josep Centellas, li oferí de viure plegats en un nou bloc de pisos al carrer de Gènova. Amb la Pepa, en Joan aconseguí l’equilibri emocional, però, a més, a partir d’aleshores, un cert ordre s’instal·là en la seva quotidianitat.

Joan Brossa a l’estudi del carrer de Balmes, 1974. Fotògraf: Pau Barceló
Joan Brossa a l’estudi del carrer de Balmes, 1974. Fotògraf: Pau Barceló
Joan Brossa fent un joc de mans, 1976. Fotògraf: Humberto Rivas
Joan Brossa fent un joc de mans, 1976. Fotògraf: Humberto Rivas
Cartell de Quiriquibú, realitzat per Joan Miró, l’any 1976
Cartell de Quiriquibú, realitzat per Joan Miró, l’any 1976