El déu del tant per cent

de Joan Brossa
Cia. Real Decreto 463

Compartir

El món de Joan Brossa es creua amb el d’Ovidi Montllor per crear una cosmogonia peculiar de personatges lligats entre ells per l’existència d’una fàbrica en bancarrota, per les relacions laborals, les necessitats materials, l’amor i el poder. El déu del tant per cent és un Músic Hall decadent on un sol intèrpret i un músic passen per tots els personatges de l’auca: des d’un drapaire, al senyor de la fàbrica, passant per l’obrer sindicalista, el criat llepaculs, el Guàrdia Civil que manté l’ordre amb un capellà al costat i l’històric Compte Arnau. Sembla que la peça parli de política, però en realitat parla de diners, el que mou el món i la política de veritat: és l’únic que importa. Tot queda resumit en unes de les últimes paraules de l’obra, les que el Compte Arnau diu mentre ens intenta convèncer que ha vingut a salvar la pàtria catalana: La creixença d’un negoci important no és altra cosa que el resultat d’una selecció natural que elimina els dèbils i conserva els més aptes.