El món de conte de Joan Brossa, que s’arrela en la tradició catalana, crea una cosmogonia peculiar de personatges lligats entre ells per l’existència d’una fàbrica en bancarrota, per les relacions laborals, les necessitats materials, l’amor i el poder. El déu del tant per cent és un cabaret decadent on un sol intèrpret i un músic passen per tots els personatges de l’auca: des d’un drapaire, al senyor de la fàbrica, passant per l’obrer sindicalista, el criat llepaculs, el Guàrdia Civil que manté l’ordre amb un capellà al costat i l’històric Compte Arnau. Sembla que la peça parli només de política, però en realitat parla de diners, que és el que mou el món i la política de veritat. L’única minoria perillosa són els rics. Tot queda resumit en unes de les últimes paraules de l’obra, les que el Comte Arnau diu mentre ens intenta convèncer que ha vingut a salvar la pàtria catalana: La creixença d’un negoci important no és altra cosa que el resultat d’una selecció natural que elimina els dèbils i conserva els més aptes.