Arts escèniques

Les arts escèniques són conseqüència d’un pacte en comunitat. Decidim, col·lectivament, allò que volem veure representat en l’altar que esdevé tot escenari. Decidim com ens volem representar. L’imaginari col·lectiu, el caràcter i la història de tot ploble, les circumstàncies del present i els anhels de futur ajuden a construir aquest pacte social. Ens representem com som i com volem ser: construïnt representació construïm identitat.

Com la llei a la vida, les convencions en l’art són parets que ens impedeixen representar-nos lliurement. Són parets invisibles, límits que ens marquen la correcció, l’estereotip de l’individu benestant. Coarten la capacitat d’imaginar, la capacitat d’imaginar-nos.
El teatre no pot ser més l’art del jo, ha de ser l’art del nosaltres. Dit d’una altra manera, el teatre burgès ha de deixar pas al teatre popular. La literalitat ha de deixar pas a la poesia.

Una nova etapa

La Fundació Joan Brossa enceta una nova etapa inventant un nou equipament cultural que, entre altres coses, assumeix la necessitat de refundar un espai escènic inspirat per Joan Brossa, que el va veure néixer. Un teatre somniat, originalment, per Hermann Bonnin i aixecat gràcies al seu esforç personal i al de Jesús Julve.

Amb el propòsit de fer néixer el Centre de les Arts Lliures de Barcelona, La Brossa pensarà el fet teatral i escènic sense límits: sense límits entre les arts escèniques i les arts plàstiques; sense límits entre el teatre i les exposicions, entre el teatre i l’espai públic; sense portes entre les companyies i el públic; sense diferència entre passat i futur, entre memòria i avantguarda.