Com ell mateix confessa a la llarga entrevista concedida a Lluís Permanyer, la plaça Molina fou un lloc important tant per a Brossa com per a tot el grup de la revista Dau al Set (integrada per Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, a més de Joan Brossa). Durant els anys de més forta amistat entre Ponç i Brossa (1947-1948), sembla ser que aquesta plaça fou l’escenari de llargues converses. L’afinitat era tan forta que, un cop a casa, cadascun d’ells escrivia o pintava obres que en el fons deien el mateix. D’altra banda, era freqüent que Brossa posés el títol dels quadres de Ponç o Tàpies. Cal tenir en compte, a més, que tots els membres del grup vivien en carrers propers a la plaça i que els intercanvis eren, doncs, continus. Per la importància d’aquesta plaça el FAD i l’Ajuntament van voler retre un homenatge a la revista el 1998 i posaren una placa a terra.

Els pares de Joan Brossa vivien al carrer d’Alfons XII núm. 67. En morir el pare, ell i la mare es traslladaren a casa de la germana d’aquesta, al núm. 65, i després al carrer de Muntaner. Brossa convivia amb la seva família durant molts anys. La necessitat de tenir un espai de treball i el fet que la seva tia disposés d’una habitació lliure el portaren, a principis de la dècada dels cinquanta, a instal·lar el seu primer estudi en aquest pis d’Alfons XII núm. 65. Per les fotos que es conserven de l’època, podem comprovar que el poeta ja escrivia amb llapis i, quan considerava un poema com a definitiu, el reescrivia amb ploma, i sobre tot tipus de papers reaprofitats. També fou en aquest estudi que el poeta començà a desplegar la tècnica d’arxiu i treball que el caracteritzà sempre: un ordre molt particular, reescriptura continuada, ús de materials pobres i confecció dels llibres com si es tractés del muntatge d’una pel·lícula.

La infantesa i la joventut de Joan Brossa estan lligats al barri de Sant Gervasi. Hi va néixer (al carrer de Wagner, desaparegut des de fa anys, quan es construí la ronda del Mig), hi va viure i s’hi relacionà amb els amics. La tardor de 1958, Brossa agafà un estudi a un edifici de la cruïlla de Balmes amb travessera de Gràcia. Allà anà escrivint els seus llibres, rebent els amics o aquells que el volien conèixer i arxivant tot aquell material que algun dia podia utilitzar com a base per fer els seus poemes. L’estudi s’anà omplint de llibres, papers i piles de diaris, fins al punt de crear una mena de dreceres, entre balancins Thonet, per accedir a la taula de treball, a les prestatgeries o a la terrassa, atès que es tractava d’un àtic. A les parets, es destacaven alguns records de Frègoli, el transformista italià tan admirat per Brossa, o algun quadre de Miró.

Quan la Filmoteca era a Travessera de Gràcia, ben a la vora de l’indret en què Joan Brossa tenia l’estudi, el poeta hi anava molt sovint a la tarda. Una butaca de color vermell a la sala Chomón de l’actual Filmoteca recorda el poeta. La butaca consta d’una placa que recorda la presentació del film Foc al càntir, una pel·lícula dirigida per Frederic Amat a partir d’un guió de Brossa escrit l’any 1948, produïda pel Cercle de Lectors el 2001.

Una important empresa, Bertelsmann, en establir una nova seu a Barcelona, confià a Joan Brossa la realització d’un poema corpori per a situar-lo a la seva entrada. No endebades Brossa, tractant-se d’una editorial, va recórrer a l’essència de la seva poesia, l’alfabet. Així, aquestes “Lletres fugitives” no són res més que un abecedari que el poeta arrenglera en el primer nivell del vestíbul, llevat de tres caràcters: la A, la Ç i la X, que el visitant de l’edifici descobrirà projectats en algun lloc d’aquella avantsala. Brossa ens fa avinent que la A significa la introducció al coneixement, la Ç, la llengua catalana i la X, la incògnita, allò que encara no coneixem.

Per a Brossa l’alfabet era l’origen del llenguatge, ja que aquest aplega els signes que possibiliten la comunicació i alhora és una forma simbòlica del coneixement. Per això, a fi d’ornamentar la façana del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona va decidir jugar amb els recursos alfabètics i els colors, cosa que li permetia donar vida i personalitat a una façana anodina i poc lluminosa. La seva proposta va ser una versió personal de les paraules en llibertat: treballar amb les cinquanta lletres que hi ha en el nom del col·legi professional, agrupant-les per categories que pintà de colors diferents, fins a setze, i disposant-les verticalment en cinc columnes.

El maig de 2001 el director de l’Hotel Cotursa, Josep Maria Molist, manifestà a la Fundació Joan Brossa la voluntat de dedicar al poeta l’interior d’illa que quedaria al costat de l’Hotel Cotursa Rosselló. Per aquest motiu, en la zona enjardinada que s’hi va fer, es decidí de col·locar-hi un poema visual de Brossa. Lluís Maria Riera, amic personal del poeta, s’encarregà de l’elecció: el poema “Faune” que havia estat editat en serigrafia el 1988. Amb aquesta imatge s’aixecà un monòlit de dos metres d’alçada que emergeix de la gespa. El faune, que toca una melodia entre la A i la Z, sembla vigilar la zona de jocs infantils.

El 2007 es va inaugurar la rehabilitació de les mitgeres que es troben en aquest espai amb la reproducció de poemes visuals de Joan Brossa i Josep Maria Junoy. Les dues creacions juguen amb la primera i l’última lletra de l’alfabet tot establint una mena de diàleg poètic. Si el poema de Junoy de 1917 és un precedent de la poesia visual i proposa una poètica que vulnera l’ordre prescrit (els punts de les lletres van de la Z a la A), Brossa interpreta el camí per l’alfabet des d’un punt de vista més humà: les petjades marquen el pas inexorable de la vida i del temps