Segueix-nos al:            
 
 
Biografia 


Infància i adolescència


Joan Brossa naixia a Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. Li agradava molt d’haver nascut en un carrer que portava el nom del seu músic predilecte.

 

Joan Brossa, de petit, amb un cavall de cartó  Joan Brossa, de petit, a la falda del seu pare                


El pare era gravador de bronze. N’admirava l’habilitat manual per dibuixar, per arreglar coses o per, fins i tot, construir-les. També n’apreciava el caràcter, molt més agradable que no pas el de la mare; les aficions (feia de tramoista a l’Ateneu de Sant Gervasi, on va conèixer la mare); i la cultura. Molts dels llibres de la biblioteca de Brossa procedien de la del seu pare, com ara les obres de Verdaguer, Costa i Llobera, Maragall, Carner, Puig i Ferreter, Iglésias, Folch i Torres, Guimerà, Pous i Pagès, etc. També tenia un cert sentit musical i fou la persona que li descobrí Wagner. Sentia una gran afecció per la sarsuela, com la resta de la família. També fou el pare qui el començà a portar al cinema, igual que l’àvia materna. El setè art fou un gran descobriment per a Brossa. També fou el pare el que l'ensenyà a escriure en català.

         
La mare era mestressa de casa. La major part de comentaris que Brossa li dedica són negatius. La defineix com arrauxada, amb caràcter violent i amb un estil educatiu basat en les prohibicions. Juntament amb el seu germà, els descriu com la viva estampa dels passatistes.


Joan Brossa, ben petit, acompanyat de la seva mare i altres familiars en una atracció

 


Els records més vius de la infantesa corresponen a episodis vinculats als Reis i a les joguines. Es destaca per sobre d’altres l’arribada a casa de la capsa de jocs de taula d’Agapito Borràs, com a pagament en espècies d’un deute per uns gravats al pare. D’altres records especials corresponen a les revetlles de Sant Joan, que era festa grossa a casa seva. 

 



De l’adolescència, li quedà gravada una primera actuació de Fu-Manchú, així com la primera assistència en solitari a un espectacle d’il·lusionisme. En general, els diumenges no diferien dels altres dies i Brossa només en destaca les anades al parc d’atraccions del Tibidabo, del qual subratllava l’emoció que li produïa el tren aeri

Pel que fa a l’escola, la primera fou la d’un capellà al mateix carrer de Wagner. Brossa explica que hi anava per pura obligació i que al principi plorava i tot quan era l’hora d’anar-hi.  En traslladar-se de pis, va haver de canviar d’escola. En aquest cas, era una escola municipal. Però Brossa hi mostrava un gran desinterès, de manera que la família decidí inscriure'l als Hermanos de la Doctrina Cristiana dels Josepets. Però encara fou pitjor. Aleshores els pares volgueren que el noi estudiés comerç perquè pensaven de col·locar-lo en un banc, gràcies a la influència de l’oncle. Però només hi aguantà un curs. Amb aquesta trajectòria, decidiren de posar-lo a treballar en el mateix ofici del pare. Tanmateix, també va ser inútil.


Joan Brossa, de jove, fent jocs de prestidigitació



L’adolescència fou, doncs, un període per oblidar, tot i que ell sempre es quedava amb les coses positives. Amb el seu cosí Mario, amb qui compartia el gust pels putxinel·lis i la màgia, compraven llibres i feien jocs de mans. Tots dos s’havien delit amb l’actuació que Fu-Manchú havia fet l’any 1933 al Teatre Apolo. Va ser el cosí qui li mostrà la botiga El Rei de la Màgia. Hi compraren alguns jocs que Bucheli, el propietari, els ensenyà a fer i començaren a fer algunes actuacions. L’alegria s’estroncà quan el pare caigué malalt i finalment morí l’any 1933 a l’edat de 43 anys.


Joan Brossa, després de morir el seu pare i poc abans de la Guerra Civil

 

 
 
 
Pl. dels Àngels, 8, 1r. Centre d'Estudis i Documentació MACBA. 08001, Barcelona > (+34) 934589994 > jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat