Segueix-nos al:            
 
 
 
OBRA

En Brossa trobem molts registres o gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren «cares d'una mateixa piràmide»


Des dels seus principis, Brossa només parla de «poesia». Tant li fa que escrigui «teatre» (o el que després va anomenar «accions»), imatges hipnagògiques, proses, guions de cinema o sonets. I també aplica la paraula «poema» a les seves primeres creacions artístiques, quan entre 1941 i 1942 dibuixa el que anomena «poemes experimentals» o quan després crea objectes. Fins i tot, quan els poemes escrits passen a ser fragments de diaris, el mot «poema» no hi falta mai.

 

Tot i la diversitat genèrica desenvolupada, podríem convenir que tota s’agrupa al voltant de tres elements substancials i essencials, presents en tota la producció brossiana: la poesia, l'acció i la visió. Totes tres s’entrecreuen de manera que cadascuna està empeltada de les altres i les etiquetes (poesia literària, poesia escènica o poesia visual) són simplement una qüestió de noms. Tot depèn del llenguatge que s’usi.


Eclipsi, 1988
 
PARAULA

Joan Brossa començà escrivint imatges hipnagògiques durant el període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola. La coneixença i els consells de J.V.Foix el portaren a encaixar aquestes imatges en l’estructura del sonet. La producció de formes tradicionals de Brossa és extensíssima. D’altra banda, l’any 1950 donà un tomb important. Gràcies a les xerrades amb João Cabral de Melo, poeta brasiler que aleshores era a Barcelona, la seva poesia esdevingué més compromesa i més acostada a la realitat del carrer. Finalment, caldria indicar que Brossa practicà també la prosa, tant en textos creatius de ficció com en textos circumstancials o d’opinió.
 
ACCIÓ

La poesia escènica brossiana es caracteritza pel trencament de convencions i gèneres, a fi de trobar noves possiblitats poètiques a l'acció. La seva producció teatral s’inicià l’any 1944. Les primeres obres són molt experimentals. A partir del 1950 i fins al 1962 les obres esdevingueren temàtiques, més compromeses amb la realitat i de forma més tradicional. Paral·lelament, començà amb gèneres considerats parateatrals com els ballets, les accions espectacle i, a partir dels seixanta, els monòlegs de transformació, els strip-teases i les accions musicals. Un altre vessant conreat fou el guió de cinema.
 
VISIÓ

Tota la poesia de Brossa és plena de referències a la visualitat. Potser per això Brossa s’introduí també en el món de la plàstica. Des dels seus inicis (1941) féu poemes experimentals de tipus cal·ligramàtic. De 1943 és el primer objecte, “Escorça”, veritable objet trouvé. I del 1950 és el primer objecte fet expressament, a partir de l’associació de dues realitats distants. Però és a partir del 1959 que el poeta intensificà les seves recerques visuals amb les "Suites" de poesia visual. Durant la dècada dels seixanta i, més concretament, durant els setanta, es concebran, i s’editaran posteriorment, els poemes visuals i objectes brossians més coneguts.
 
 
Pl. dels Àngels, 8, 1r. Centre d'Estudis i Documentació MACBA. 08001, Barcelona > (+34) 934589994 > jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat