En conjunt, la poesia escènica brossiana es caracteritza pel trencament de convencions i gèneres, a fi de trobar noves possiblitats poètiques a l'acció. La seva producció teatral s'inicià l'any 1944. Les primeres obres són molt experimentals. Es tracta de peces d'un sol acte, sumament breus, com la paradigmàtica Sord-mut de 1947, que consisteix únicament en una pujada i baixada de teló. A partir de 1950 i fins a 1962 les obres esdevingueren temàtiques, més compromeses amb la realitat i de forma més tradicional (tres actes), com Cortina de muralles de 1951, Or i sal de 1959 o Calç i rajoles de 1963. Paral·lelament començà a fer incursions en gèneres considerats parateatrals com el conjunt de ballets Normes de mascarada de 1948-50, on trencava amb el gènere del ballet, amb accions sorprenents. De caràcter semblant són les accions espectacle aplegades sota el títol Postteatre (1947-62) o el conjunt de ballets i accions espectacle Troupe (1964). Durant els anys seixanta, el poeta s'abocà de ple a aquests i d'altres gèneres gairebé de cabaret: monòlegs de transformació, stripteases, teatre irregular i accions musicals. Aquesta part del teatre brossià, rupturista i capdavantera en el seu temps, fou paral·lela a la seva poesia més sintètica i visual i rebé el suport del públic durant els anys setanta, la qual cosa amagà l'altra faceta del poeta escènic, no descoberta pel gran públic fins als anys vuitanta i noranta.

Un altre vessant conreat per Brossa fou el guió de cinema. Des de ben aviat n'esciví. Gart i Foc al càntir de 1948 en són una bona mostra. A més, durant els anys seixanta i setanta, col·laborà amb Pere Portabella en films com No compteu amb els dits, Nocturn 29, Umbracle o Cua de cuc.

L'obra teatral de Joan Brossa és gairebé tota aplegada als sis volums Poesia escènica, publicats entre 1973 i 1983. Els dos primers guions de cinema són publicats a Vivàrium (1972) i Alfabet desbaratat (1998).